- INICI
- BIOQUÍMICA
- METABOLISME
- GENÈTICA
- EVOLUCIÓ
- MICROBIOLOGIA
- IMMUNOLOGIA
- ECOLOGIA
- SELECTIVITAT
- ALTRES RECURSOS
- FÒRUM DE DUBTES
- CONTACTE
TAXA DE CREIXEMENT
La taxa de creixement (r) depèn de les taxes de natalitat (b), mortalitat (m) immigració (i) i emigració (e), de manera que:
CREIXEMENT EXPONENCIAL
Sorgeix quan no hi ha factors que limitin el creixement. Hi apareixen les espècies pioneres. La seva representació gràfica fa una corba exponencial, també anomenada en J. En aquest tipus de creixement, les poblacions continuen augmentant geomètricament si r és manté constant i si l'ambient és il·limitat, és a dir, si no hi ha falta d'aliment ni d'espai. Les zones despoblades com poden ser una fondalada recentment plena d’aigua de pluja o una antiga zona boscosa en recuperació després d’un incendi, etc, solen oferir possibilitats de creixement exponencial a les primeres espècies capaces de viure-hi, les anomenades espècies pioneres.
Sorgeix quan no hi ha factors que limitin el creixement. Hi apareixen les espècies pioneres. La seva representació gràfica fa una corba exponencial, també anomenada en J. En aquest tipus de creixement, les poblacions continuen augmentant geomètricament si r és manté constant i si l'ambient és il·limitat, és a dir, si no hi ha falta d'aliment ni d'espai. Les zones despoblades com poden ser una fondalada recentment plena d’aigua de pluja o una antiga zona boscosa en recuperació després d’un incendi, etc, solen oferir possibilitats de creixement exponencial a les primeres espècies capaces de viure-hi, les anomenades espècies pioneres.
CREIXEMENT LOGÍSTIC
El creixement logístic sorgeix quan sí que hi ha limitacions al creixement. Vegem per exemple el cas de la introducció d’ovelles a Austràlia. Al principi el creixement de la població mostrava una corvba en J, a causa de les pastures abundants. Però va a rribar el moment en què l’aliment va començar a escassejar perquè la població havia augmentat molt, i es va produir una competència intraespecífica. Com a conseqüència el grau de creixement va començar a disminuir i la representació gràfica va passar de ser una corba en J a ser una corba sigmoide o logística també anomenada corba en S. Les poblacions després d’un creixement exponencial tendeixen a estabilitzar-se a la mida màxima que l’ambient pot sostenir (capacitat de càrrega). L’índex de creixement es redueix de mica en mica, fins a assolir un estat d’equilibri a llarg termini. En aquest equilibri l’índex de naixements s’aproxima a l’índex de mortalitat i així s’estabilitza el creixement de la població.
S’anomena capacitat de càrrega d’un ecosistema la població màxima d’una espècie determinada que pot suportar un ecosistema i és diferent per a cada espècie i zona. S’estableix quan el número total de naixements i immigracions és igual a l numero de morts i emigracions, és a dir quan el potencial biòtic es manté en equilibri.
El creixement logístic sorgeix quan sí que hi ha limitacions al creixement. Vegem per exemple el cas de la introducció d’ovelles a Austràlia. Al principi el creixement de la població mostrava una corvba en J, a causa de les pastures abundants. Però va a rribar el moment en què l’aliment va començar a escassejar perquè la població havia augmentat molt, i es va produir una competència intraespecífica. Com a conseqüència el grau de creixement va començar a disminuir i la representació gràfica va passar de ser una corba en J a ser una corba sigmoide o logística també anomenada corba en S. Les poblacions després d’un creixement exponencial tendeixen a estabilitzar-se a la mida màxima que l’ambient pot sostenir (capacitat de càrrega). L’índex de creixement es redueix de mica en mica, fins a assolir un estat d’equilibri a llarg termini. En aquest equilibri l’índex de naixements s’aproxima a l’índex de mortalitat i així s’estabilitza el creixement de la població.
S’anomena capacitat de càrrega d’un ecosistema la població màxima d’una espècie determinada que pot suportar un ecosistema i és diferent per a cada espècie i zona. S’estableix quan el número total de naixements i immigracions és igual a l numero de morts i emigracions, és a dir quan el potencial biòtic es manté en equilibri.
Tots els ecosistemes són limitats i, per tant, presenten una capacitat poblacional limitada. La màxima poblacional que pot contenir s'anomena K. A mesura que el nombre d'individus ( N ) es va apropant a K , augmenta la resistència ambiental al creixement, atès que cada cop l'espai vital està més disputat. Aquesta resistència ambiental s'expressa com un factor que multiplicaria r, i es calcula de la manera següent: ( K-N )/ K. Aquest factor presenta valors propers a 1 quan la població ( N ) és petita, i propers a 0 quan la població ( N ) ha arribat al seu límit màxim, és a dir, quan N = K.