- INICI
- BIOQUÍMICA
- METABOLISME
- GENÈTICA
- EVOLUCIÓ
- MICROBIOLOGIA
- IMMUNOLOGIA
- ECOLOGIA
- SELECTIVITAT
- ALTRES RECURSOS
- FÒRUM DE DUBTES
- CONTACTE
METABOLISME
El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que es produeixen a l’interior de les cèl·lules. Les diferents reaccions químiques del metabolisme s’anomenen vies metabòliques i les molècules que hi intervenen metabòlits.
ANABOLISME I CATABOLISME
Les vies metabòliques que comporten la síntesi de biomolècules a partir de molècules més senzilles reben el nom d’anabolisme, mentre que les que desfan o trenquen molècules més complexes per a l’obtenció d’energia útil per a les activitats cel·lulars reben el nom de catabolisme.
CARACTERÍSTIQUES DE LES REACCIONS DE L'ANABOLISME I DEL CATABOLISME
ANABOLISME I CATABOLISME
Les vies metabòliques que comporten la síntesi de biomolècules a partir de molècules més senzilles reben el nom d’anabolisme, mentre que les que desfan o trenquen molècules més complexes per a l’obtenció d’energia útil per a les activitats cel·lulars reben el nom de catabolisme.
CARACTERÍSTIQUES DE LES REACCIONS DE L'ANABOLISME I DEL CATABOLISME
TIPUS DE METABOLISME
Tots els organismes del regne animal i dels fongs són quimioheteròtrofs.
Totes les plantes són fotoautòtrofes.
En el regne dels protists tenim les algues, que són fotoautòtrofes, els protozous, que són quimioheteròtrofs i alguns organismes (com l'Euglena ) que segons el cas poden ser totes dues coses encara que mai alhora.
El regne més divers és el de les moneres on tenim representants de totes les categories nutricionals i totes les rutes metabòliques possibles. Així n’hi ha de fotoautòtrofs com totes les cianofícies i alguns bacteris fotosintètics, possiblement els organismes fotosintetitzadors més primitius de la Terra, per exemple, els bacteris porpres del sofre. També n’hi ha de fotoheteròtrofs com els bacteris porpres que no són del sofre, quimioautòtrofs com els bacteris nitrificants i finalment quimioheteròtrofs com són la major part dels bacteris.
ACOBLAMENT ENTRE ANABOLISME I CATABOLISME
El catabolisme té la missió de proporcionar tot el necessari perquè es produeixin les reaccions anabòliques, és a dir, les molècules simples i l’energia necessària per unir-les i construir-ne de més complexes.
Catabolisme i anabolisme han d’estar acoblats i coordinats. La coordinació es realitzada gràcies a unes proteïnes específiques anomenades enzims. L’energia que s’allibera en el catabolisme és emprada en l’anabolisme. Però com podem emmagatzemar i transportar l’energia d’un lloc a un altre?
La manera més universal de fer-ho és mitjançant una molècula anomenada ATP ( adenosinatrifosfat). En una cèl·lula activa es formen i es destrueixen milions de molècules d’ATP. L’ATP pot perdre un grup fosfat i convertir-se en ADP (adenosinadifosfat). Quan passa això s’allibera una certa quantitat d’energia que és aprofitada en l’activitat cel·lular en alguna reacció concreta, i viceversa.
La degradació d’algunes molècules va acompanyada del despreniment d’una certa quantitat d’energia que és utilitzada aquest cop per afegir un grup fosfat a l'ADP i convertir-lo en ATP. És justament en aquest enllaç on s’emmagatzema l’energia.
Totes les plantes són fotoautòtrofes.
En el regne dels protists tenim les algues, que són fotoautòtrofes, els protozous, que són quimioheteròtrofs i alguns organismes (com l'Euglena ) que segons el cas poden ser totes dues coses encara que mai alhora.
El regne més divers és el de les moneres on tenim representants de totes les categories nutricionals i totes les rutes metabòliques possibles. Així n’hi ha de fotoautòtrofs com totes les cianofícies i alguns bacteris fotosintètics, possiblement els organismes fotosintetitzadors més primitius de la Terra, per exemple, els bacteris porpres del sofre. També n’hi ha de fotoheteròtrofs com els bacteris porpres que no són del sofre, quimioautòtrofs com els bacteris nitrificants i finalment quimioheteròtrofs com són la major part dels bacteris.
ACOBLAMENT ENTRE ANABOLISME I CATABOLISME
El catabolisme té la missió de proporcionar tot el necessari perquè es produeixin les reaccions anabòliques, és a dir, les molècules simples i l’energia necessària per unir-les i construir-ne de més complexes.
Catabolisme i anabolisme han d’estar acoblats i coordinats. La coordinació es realitzada gràcies a unes proteïnes específiques anomenades enzims. L’energia que s’allibera en el catabolisme és emprada en l’anabolisme. Però com podem emmagatzemar i transportar l’energia d’un lloc a un altre?
La manera més universal de fer-ho és mitjançant una molècula anomenada ATP ( adenosinatrifosfat). En una cèl·lula activa es formen i es destrueixen milions de molècules d’ATP. L’ATP pot perdre un grup fosfat i convertir-se en ADP (adenosinadifosfat). Quan passa això s’allibera una certa quantitat d’energia que és aprofitada en l’activitat cel·lular en alguna reacció concreta, i viceversa.
La degradació d’algunes molècules va acompanyada del despreniment d’una certa quantitat d’energia que és utilitzada aquest cop per afegir un grup fosfat a l'ADP i convertir-lo en ATP. És justament en aquest enllaç on s’emmagatzema l’energia.
Amb aquesta moneda energètica, és a dir, la interconversió entre ATP i ADP, l’energia pot passar ràpidament des de les reaccions catabòliques a les reaccions anabòliques.
Molt sovint el grup fosfat P s’indica Pi, que vol dir fòsfor inorgànic.
L'ATP, LA MONEDA D'INTERCANVI ENERGÈTIC DELS ÉSSERS VIUS
L’adenosina trifosfat o ATP és un ribonucleòtid de molta importància en el metabolisme, ja que pot actuar com a molècula energètica, perquè és capaç d’emmagatzemar o cedir energia gràcies als seus enllaços esterofosfòrics.Quan l’ATP s’hidrolitza, es trenca el seu darrer enllaç fosfòric i s’obté ADP i una molècula d’àcid fosfòric Pi, a més s’allibera energia.
L’adenosina trifosfat o ATP és un ribonucleòtid de molta importància en el metabolisme, ja que pot actuar com a molècula energètica, perquè és capaç d’emmagatzemar o cedir energia gràcies als seus enllaços esterofosfòrics.Quan l’ATP s’hidrolitza, es trenca el seu darrer enllaç fosfòric i s’obté ADP i una molècula d’àcid fosfòric Pi, a més s’allibera energia.
Quan un procés cel·lular necessita energia, l’obté de la hidròlisi de l’ATP. L’energia que es desprèn s’utilitza en reaccions de l’anabolisme, per al transport actiu en membranes cel·lulars...
L’ADP també es pot hidrolitzar:
L’ADP també es pot hidrolitzar:
SÍNTESI D'ATP
EL NADH, EL NADPH I EL FADH2 COENZIMS DE REACCIONS D’OXIDACIÓ-REDUCCIÓ
El NADH és un dinucleòtid amb dues bases nitrogenades l’adenina i la nicotinamida, el NADPH és molt semblant, té un fosfat de més. El primer actua en les reaccions de degradació i el segon en les reaccions de síntesi.
Ambdós enzims presenten una forma reduïda que és l’anterior i una forma oxidada que és la NAD+ i la NADP+. Aquests parells redox estan acoblats a les reaccions d’oxidació-reducció de la següent manera.
El NADH és un dinucleòtid amb dues bases nitrogenades l’adenina i la nicotinamida, el NADPH és molt semblant, té un fosfat de més. El primer actua en les reaccions de degradació i el segon en les reaccions de síntesi.
Ambdós enzims presenten una forma reduïda que és l’anterior i una forma oxidada que és la NAD+ i la NADP+. Aquests parells redox estan acoblats a les reaccions d’oxidació-reducció de la següent manera.
Més fàcil:
Compost reduït (perd dos hidrògens)____________compost oxidat + CR
Quan aquest coenzim és redueix acumula energia que posteriorment en oxidar-se s’alliberarà i s’utilitzarà per sintetitzar ATP, per cada molècula de NADH que s’oxida se sintetitzen tres ATP.
Un altre coenzim que també participa en les reaccions d’oxidació-reducció és el FAD/FADH2, l’energia alliberada per la forma reduïda d’aquest coenzim, quan s’allibera s’utilitza per sintetitzar dues molècules d’ATP.
Compost reduït (perd dos hidrògens)____________compost oxidat + CR
Quan aquest coenzim és redueix acumula energia que posteriorment en oxidar-se s’alliberarà i s’utilitzarà per sintetitzar ATP, per cada molècula de NADH que s’oxida se sintetitzen tres ATP.
Un altre coenzim que també participa en les reaccions d’oxidació-reducció és el FAD/FADH2, l’energia alliberada per la forma reduïda d’aquest coenzim, quan s’allibera s’utilitza per sintetitzar dues molècules d’ATP.
Per veure els apartats específics de Catabolisme i Anabolisme feu clic als següents enllaços:
CATABOLISME
(Apartat elaborat per: Laura Padrés Actualització: 28/02/2012)
ANABOLISME
(Apartat elaborat per: Laura Padrés Actualització: 28/02/2012)
CATABOLISME
(Apartat elaborat per: Laura Padrés Actualització: 28/02/2012)
ANABOLISME
(Apartat elaborat per: Laura Padrés Actualització: 28/02/2012)
Descarrega't els apunts en .pdf!
metabolisme.pdf | |
File Size: | 998 kb |
File Type: |