- INICI
- BIOQUÍMICA
- METABOLISME
- GENÈTICA
- EVOLUCIÓ
- MICROBIOLOGIA
- IMMUNOLOGIA
- ECOLOGIA
- SELECTIVITAT
- ALTRES RECURSOS
- FÒRUM DE DUBTES
- CONTACTE
IMMUNOLOGIA. BARRERES SECUNDÀRIES NO ESPECÍFIQUES
Són internes i es basen en la fagocitosi. Cèl·lules i mecanismes que en formen part:
FAGÒCITS O CÈL·LULES FAGOCITÀRIES
Són uns tipus de leucòcits com els monòcits i els neutròfils.
FAGOCITOSI
És un tipus d’endocitosi, es formen vacúols fagocítics que incorporen els enzims hidrolítics dels lisososmes, formant-se fagolisosomes que destrueixen els microorganismes fagocitats.
INFLAMACIÓ
Resposta que facilita l’acció dels fagòcits i que consisteix en una dilatació dels vasos sanguinis locals. També augmenta la permeabilitat vascular per afavorir l’entrada i la sortida d’aquests. Els símptomes són un envermelliment, calor i dolor. La resposta inflamatòria La inflamació és una resposta inespecífica de l’organisme. Té la finalitat d’aïllar i inactivar els agents agressors i restaura també les zones afectades.
LA RESPOSTA INFLAMATÒRIA
La inflamació és una resposta inespecífica de l’organisme. Té la finalitat d’aïllar i inactivar els agents agressors i restaura també les zones afectades.
Els símptomes de les regions inflamades són:
Tots aquests canvis provocats per l’alliberació de mediadors (histamina, tromboxans,...) ja sigui per cèl·lules afectades, per microorganismes o per components del plasma. Entre ells provoquen els següents efectes citològics:
Com veiem, les principals cèl·lules que actuen són els macròfags i els neutròfils, que fagociten als agents externs, en que una part mor durant aquest procés. També poden actuar les cèl·lules Natural Killer i iniciar-se una resposta inmmunitària al atreure limfòcits que atacaran als antígens introduïts d’aquella zona. Per això, la inflamació i les respostes específiques poden actuar conjuntament.
El cúmul de teixits afectats i de cèl·lules mortes, tan corporals com invasores, és el que coneixem com el pus.
FAGÒCITS O CÈL·LULES FAGOCITÀRIES
Són uns tipus de leucòcits com els monòcits i els neutròfils.
- Els monòcits després de subsistir uns quants dies en el fluix sanguini, migren a diferents teixits i es transformen en cèl·lules més grans i amb més capacitat fagocitària (els macròfags). El conjunt de macròfags rep el nom de sistema reticuloendotelial.
- Els neutròfils o micròfags tenen capacitat de sortir del capil·lars (diapedesi) gràcies al moviment ameboide.
FAGOCITOSI
És un tipus d’endocitosi, es formen vacúols fagocítics que incorporen els enzims hidrolítics dels lisososmes, formant-se fagolisosomes que destrueixen els microorganismes fagocitats.
INFLAMACIÓ
Resposta que facilita l’acció dels fagòcits i que consisteix en una dilatació dels vasos sanguinis locals. També augmenta la permeabilitat vascular per afavorir l’entrada i la sortida d’aquests. Els símptomes són un envermelliment, calor i dolor. La resposta inflamatòria La inflamació és una resposta inespecífica de l’organisme. Té la finalitat d’aïllar i inactivar els agents agressors i restaura també les zones afectades.
LA RESPOSTA INFLAMATÒRIA
La inflamació és una resposta inespecífica de l’organisme. Té la finalitat d’aïllar i inactivar els agents agressors i restaura també les zones afectades.
Els símptomes de les regions inflamades són:
- Rubor o envermelliment (per l’augment del reg sanguini)
- Calor, amb un augment de la temperatura, creant un ambient desfavorable pels microorganismes. Aquest augment de potència incrementa la capacitat destructiva dels leucòcits i disminueix la quantitat de ferro necessari pels patògens.
- Tumor o inflamació degut a l’augment de la permeabilitat capil·lar.
- Dolor per la estimulació de les terminacions nervioses amb la finalitat d’immobilitzar la zona.
Tots aquests canvis provocats per l’alliberació de mediadors (histamina, tromboxans,...) ja sigui per cèl·lules afectades, per microorganismes o per components del plasma. Entre ells provoquen els següents efectes citològics:
- Sortida de leucòcits per diapedesis als capil·lars sanguinis.
- Migració i activació dels macròfags.
- Desgranulació dels neutròfils, que alliberen productes lítics i moduladors de la inflamació.
Com veiem, les principals cèl·lules que actuen són els macròfags i els neutròfils, que fagociten als agents externs, en que una part mor durant aquest procés. També poden actuar les cèl·lules Natural Killer i iniciar-se una resposta inmmunitària al atreure limfòcits que atacaran als antígens introduïts d’aquella zona. Per això, la inflamació i les respostes específiques poden actuar conjuntament.
El cúmul de teixits afectats i de cèl·lules mortes, tan corporals com invasores, és el que coneixem com el pus.