- INICI
- BIOQUÍMICA
- METABOLISME
- GENÈTICA
- EVOLUCIÓ
- MICROBIOLOGIA
- IMMUNOLOGIA
- ECOLOGIA
- SELECTIVITAT
- ALTRES RECURSOS
- FÒRUM DE DUBTES
- CONTACTE
ECOSISTEMES AQUÀTICS I TERRESTRES
ECOSISTEMES AQUÀTICS
Està constituït per mars, rius, llacs, etc. Segons la zona on habiten els éssers vius, es pot dividir en:
A més, hi ha una part superficial, la zona fòtica, que constantment és enriquida d'oxigen per l'atmosfera i està il·luminada i escalfada pel Sol. I una part inferior, la zona afòtica, a la qual aquests recursos no arriben o arriben en molt poca quantitat.
La producció primària és frenada per la ràpida disminució que experimenta la llum a mesura que augmenta la profunditat, la gran distància que hi pot haver entre la zona fòtica i el fons, i la manca d'oxigen a les zones profundes.
Els dos nutrients minerals més importants són els nitrats essencials per a la síntesi d’aminoàcids, i els fosfats indispensables per a la síntesi d’ATP. En el mar, la producció primària està limitada pels fosfats i, en els grans llacs d’aigua pels fosfats.
ECOSISTEMES TERRESTRES
Segons la zona on habiten els éssers vius, es pot dividir en:
El productors obtenen CO2, O2 i humitat de l'aire; i aigua i nutrients minerals del sòl.
En el sòl, els productors i descomponedors conviuen junts.
Les plantes inverteixen molta energia a posseir estructures perdurables que els permetin competir per la llum.
DIFERÈNCIES ENTRE AMBDÓS
Està constituït per mars, rius, llacs, etc. Segons la zona on habiten els éssers vius, es pot dividir en:
- Nèuston: Comunitat que viu associada a la pel•lícula superficial de l’aigua, tant per sobre com per sota.
- Plàncton: Conjunt d’organismes que viuen en suspensió a les aigües continentals o marines. Comprèn el fitoplàncton que duu a terme la fotosíntesi i el zooplàncton.
- Nècton: Conjunt d’animals nedadors com els peixos.
- Bentos: Conjunt d’organismes que viuen damunt d’un substrat sòlid.
A més, hi ha una part superficial, la zona fòtica, que constantment és enriquida d'oxigen per l'atmosfera i està il·luminada i escalfada pel Sol. I una part inferior, la zona afòtica, a la qual aquests recursos no arriben o arriben en molt poca quantitat.
La producció primària és frenada per la ràpida disminució que experimenta la llum a mesura que augmenta la profunditat, la gran distància que hi pot haver entre la zona fòtica i el fons, i la manca d'oxigen a les zones profundes.
Els dos nutrients minerals més importants són els nitrats essencials per a la síntesi d’aminoàcids, i els fosfats indispensables per a la síntesi d’ATP. En el mar, la producció primària està limitada pels fosfats i, en els grans llacs d’aigua pels fosfats.
ECOSISTEMES TERRESTRES
Segons la zona on habiten els éssers vius, es pot dividir en:
- Aeri: Comunitat d’organismes que estan en suspensió a l’aire i són transportats pel vent.
- Edàfic: Comunitat d’organismes que viuen al sòl.
El productors obtenen CO2, O2 i humitat de l'aire; i aigua i nutrients minerals del sòl.
En el sòl, els productors i descomponedors conviuen junts.
Les plantes inverteixen molta energia a posseir estructures perdurables que els permetin competir per la llum.
DIFERÈNCIES ENTRE AMBDÓS
- Els ecosistemes terrestres estan molt més organitzats verticalment que els aquàtics.
- En els ecosistemes terrestres la major part de la producció primària no passa als herbívors, sinó als detritívors.
- En els ecosistemes terrestres, la major part de la producció s'inverteix en creixement, és a dir, en estructures perdurables amb arrels i tiges, mentre que en els aquàtics s'inverteix en reproducció del fitoplàncton. Això fa que el coeficient biomassa animal/biomassa vegetal sigui 0,001 en els ecosistemes terrestres i 1 en els aquàtics.
- La mitjana de producció dels ecosistemes terrestres és el triple que la dels aquàtics, atès que la gran distància entre productors i descomponedors en els ecosistemes aquàtics alenteix molt el reciclatge de la matèria. No obstant, en els ecosistemes terrestres també hi ha causes d'alentiment.