- INICI
- BIOQUÍMICA
- METABOLISME
- GENÈTICA
- EVOLUCIÓ
- MICROBIOLOGIA
- IMMUNOLOGIA
- ECOLOGIA
- SELECTIVITAT
- ALTRES RECURSOS
- FÒRUM DE DUBTES
- CONTACTE
GLÚCIDS. MONOSACÀRIDS
Els monosacàrids són glúcids constituïts per una sola cadena polihidroxialdehídica o polihidroxicetònica. Per això no es poden descompondre per hidròlisi.
Segons el seu nombre d'àtoms de carboni es classifiquen en trioses, tetroses, pentoses...
Propietats dels monosacàrids:
TRIOSES
Són glúcids formats per tres àtoms de carboni. Hi ha dues trioses, una que té el grup aldehid i una altra que té el grup cetona. L’aldotriosa s’anomena gliceraldehid, i la cetotriosa s’anomena dihidroxicetona.
Segons el seu nombre d'àtoms de carboni es classifiquen en trioses, tetroses, pentoses...
Propietats dels monosacàrids:
- Són de color blanc
- Són dolços
- Són solubles en aigua
- Són cristalitzables
- Són reductors, és a dir, tenen la capacitat de cedir electrons
TRIOSES
Són glúcids formats per tres àtoms de carboni. Hi ha dues trioses, una que té el grup aldehid i una altra que té el grup cetona. L’aldotriosa s’anomena gliceraldehid, i la cetotriosa s’anomena dihidroxicetona.
El gliceraldehid té un àtom de carboni, el segon, asimètric, és a dir un carboni que té les quatre valències saturades per radicals diferents, això dóna lloc a dos estereoisòmers espacials, el D-Gliceraldehid, quan el –OH és a la dreta, i el L-Gliceraldehid, quan el –OH està a l’esquerra.
La presència d’aquests carbonis asimètrics dóna a aquestes molècules la propietat d’activitat òptica. Quan un raig de llum polaritzada hi incideix, es produeix una desviació en el pla de polarització, i el raig refractat sorgeix amb una altre pla de polarització. Si el desvien cap a la dreta s’anomenen dextrògirs i se simbolitzen amb (+). Si el desvien cap a la dreta se simbolitzen per (-).
PENTOSES
Són importants la D-Ribosa que forma part dels nucleòtids del RNA i la D-2-desoxiribosa que forma part dels nucleòtids del DNA.
Entre les cetohexoses cal destacar la D-ribulosa, que exerceix un paper important en la fotosíntesi, ja que s’uneix a la molècula de diòxid de carboni (CO2), que així queda incorporada al cicle de la matèria viva.
La presència d’aquests carbonis asimètrics dóna a aquestes molècules la propietat d’activitat òptica. Quan un raig de llum polaritzada hi incideix, es produeix una desviació en el pla de polarització, i el raig refractat sorgeix amb una altre pla de polarització. Si el desvien cap a la dreta s’anomenen dextrògirs i se simbolitzen amb (+). Si el desvien cap a la dreta se simbolitzen per (-).
PENTOSES
Són importants la D-Ribosa que forma part dels nucleòtids del RNA i la D-2-desoxiribosa que forma part dels nucleòtids del DNA.
Entre les cetohexoses cal destacar la D-ribulosa, que exerceix un paper important en la fotosíntesi, ja que s’uneix a la molècula de diòxid de carboni (CO2), que així queda incorporada al cicle de la matèria viva.
HEXOSES
Són glúcids amb 6 àtoms de carboni. Són molt interessants la D-(+) glucosa , la D-(+) galactosa i la D-(-) fructosa.
Són glúcids amb 6 àtoms de carboni. Són molt interessants la D-(+) glucosa , la D-(+) galactosa i la D-(-) fructosa.
GLUCOSA
És el glúcid més abundant; és l’anomenat sucre de raïm. A la sang es troba en concentracions d’un gram/l. Polimeritzada, dóna lloc a polisacàrids amb funció de reserva energètica com el midó (vegetals) o el glicogen en els animals, o amb funció estructural, com la cel·lulosa de les plantes.
CICLACIÓ DE LA GLUCOSA
La glucosa quan es dissol en aigua, s’hidrata, ja que el grup carbonil capta una molècula d’aigua. L’hidrat format així és inestable. El grup carbonil (-CHO) queda proper al carboni 5, i entre ells reaccionen els seus radicals fins que s’allibera una molècula d’aigua i tots dos queden units per un àtom d’oxigen. Així la molècula adquireix forma de cicle hexagonal i s’anomena glucopiranosa. S’ha format un hemiacetal (que és com s’anomena la unió d’un aldehid amb un alcohol) intramolecular. El grup –OH que ara té el carboni 1 s’anomena hidroxil hemiacetàlic. Aquest carboni ara és asimètric i s’anomena carboni anomèric. Segons la posició del seu grup –OH a una banda o altra del pal, se’n distingeixen dues noves estructures anomenades anòmers: l’anòmer alfa i l’anòmer beta.
És el glúcid més abundant; és l’anomenat sucre de raïm. A la sang es troba en concentracions d’un gram/l. Polimeritzada, dóna lloc a polisacàrids amb funció de reserva energètica com el midó (vegetals) o el glicogen en els animals, o amb funció estructural, com la cel·lulosa de les plantes.
CICLACIÓ DE LA GLUCOSA
La glucosa quan es dissol en aigua, s’hidrata, ja que el grup carbonil capta una molècula d’aigua. L’hidrat format així és inestable. El grup carbonil (-CHO) queda proper al carboni 5, i entre ells reaccionen els seus radicals fins que s’allibera una molècula d’aigua i tots dos queden units per un àtom d’oxigen. Així la molècula adquireix forma de cicle hexagonal i s’anomena glucopiranosa. S’ha format un hemiacetal (que és com s’anomena la unió d’un aldehid amb un alcohol) intramolecular. El grup –OH que ara té el carboni 1 s’anomena hidroxil hemiacetàlic. Aquest carboni ara és asimètric i s’anomena carboni anomèric. Segons la posició del seu grup –OH a una banda o altra del pal, se’n distingeixen dues noves estructures anomenades anòmers: l’anòmer alfa i l’anòmer beta.
GALACTOSA
Es pot trobar en l’orina dels animals. Juntament amb la D-flucosa forma el disacàrid lactosa, glúcid propi de la llet.
FRUCTOSA
És una cetohexosa. Es troba en forma de beta-D-fructofuranosa. Es troba lliure a la fruita i associada a la glucosa, forma la sacarosa. Al fetge es transforma en glucosa, per això té el mateix poder alimentari que aquesta.
MONOSACÀRIDS CICLATS
Es pot trobar en l’orina dels animals. Juntament amb la D-flucosa forma el disacàrid lactosa, glúcid propi de la llet.
FRUCTOSA
És una cetohexosa. Es troba en forma de beta-D-fructofuranosa. Es troba lliure a la fruita i associada a la glucosa, forma la sacarosa. Al fetge es transforma en glucosa, per això té el mateix poder alimentari que aquesta.
MONOSACÀRIDS CICLATS