- INICI
- BIOQUÍMICA
- METABOLISME
- GENÈTICA
- EVOLUCIÓ
- MICROBIOLOGIA
- IMMUNOLOGIA
- ECOLOGIA
- SELECTIVITAT
- ALTRES RECURSOS
- FÒRUM DE DUBTES
- CONTACTE
IMMUNOLOGIA. ANTICOSSOS
Són molècules proteiques del tipus de les globulines per la qual cosa reben el nom d’immunoglobulines (Ig) produïdes pels limfòcits B que estan destinades a unir-se específicament als antígens.
ANTICOSSOS DE SUPERFÍCIE
Romanen adherits a la superfície de la membrana dels limfòcits B
ANTICOSSOS LLIURES
Són segregats a l’exterior de la cèl·lula com a anticossos solubles circulants a la sang. Són segregats per les cèl·lules plasmàtiques que tenen el RER molt desenvolupat.
Estructura
Quatre cadenes polipeptídiques: dues lleugeres i dues pesants. Les cadenes H (pesants) i L (lleugeres) estan unides per ponts disulfur. La molècula té un aspecte tridimensional en forma d’Y, que es compon d’una tija formada per una part de les cadenes pesants amb els radicals COOH terminals i per dos braços formats per les altres cadenes pesants i per les dues cadenes lleugeres, totes amb el radical amino –NH2 terminals. Els extrems aminats de les cadenes H i L s’anomena zona variable de la Ig. El lloc d’unió amb l’anticós es pot considerar com un forat entre les porcions variables d’una cadena H i una L. Així doncs, un anticós té dues zones d’unió amb l’antigen, són bivalents.
ANTICOSSOS DE SUPERFÍCIE
Romanen adherits a la superfície de la membrana dels limfòcits B
ANTICOSSOS LLIURES
Són segregats a l’exterior de la cèl·lula com a anticossos solubles circulants a la sang. Són segregats per les cèl·lules plasmàtiques que tenen el RER molt desenvolupat.
Estructura
Quatre cadenes polipeptídiques: dues lleugeres i dues pesants. Les cadenes H (pesants) i L (lleugeres) estan unides per ponts disulfur. La molècula té un aspecte tridimensional en forma d’Y, que es compon d’una tija formada per una part de les cadenes pesants amb els radicals COOH terminals i per dos braços formats per les altres cadenes pesants i per les dues cadenes lleugeres, totes amb el radical amino –NH2 terminals. Els extrems aminats de les cadenes H i L s’anomena zona variable de la Ig. El lloc d’unió amb l’anticós es pot considerar com un forat entre les porcions variables d’una cadena H i una L. Així doncs, un anticós té dues zones d’unió amb l’antigen, són bivalents.
Tipus
- IgG o gammaglobulines: Són els més nombrosos i són els únics capaços de travessar la placenta i penetrar el fetus.
- IgM: Són els primers que es produeixen davant l’exposició inicial a un antigen.
- IgA: Es troben a la sang i en algunes secrecions com la llet, el mucus respiratori i intestinal , la saliva...
- IgE: Són els causants dels fenòmens d’al·lèrgia.
Hem dit que els anticossos estan units específicament als antígens, per tant, ara hem d'estudiar la reacció antigen-anticòs i la resposta immune.
REACCIÓ ANTIGEN-ANTICÒS
(Apartat elaborat per: Bernat Vivolas Actualització: 27/02/2012)
RESPOSTA IMMUNE
(Apartat elaborat per: Bernat Vivolas Actualització: 27/02/2012)
REACCIÓ ANTIGEN-ANTICÒS
(Apartat elaborat per: Bernat Vivolas Actualització: 27/02/2012)
RESPOSTA IMMUNE
(Apartat elaborat per: Bernat Vivolas Actualització: 27/02/2012)