- INICI
- BIOQUÍMICA
- METABOLISME
- GENÈTICA
- EVOLUCIÓ
- MICROBIOLOGIA
- IMMUNOLOGIA
- ECOLOGIA
- SELECTIVITAT
- ALTRES RECURSOS
- FÒRUM DE DUBTES
- CONTACTE
IMMUNOLOGIA. BARRERES SECUNDÀRIES ESPECÍFIQUES. SISTEMA IMMUNITARI
La darrera barrera defensiva dels animals davant de l’atac dels microorganismes és el sistema immunitari. Aquest està constituït per substàncies químiques orgàniques (els anticossos,) i per cèl·lules especials que s’encarreguen de reconèixer específicament microorganismes i molècules estranyes per unir-s’hi i facilitar-ne la destrucció.
IMMUNITAT
Fa referència al fet de ser invulnerable a una determinada malaltia infecciosa. Les dos característiques més importants de la immunitat són la especificitat (és específica) i la memòria (ja que perdura durant un temps).
TIPUS D'IMMUNITAT (maneres d’aconseguir immunitat)
EL SISTEMA IMMUNITARI
És el conjunt de molècules i cèl·lules implicades en el procés d’immunització. La característica més important és la capacitat de reconèixer molècules estranyes a l’organisme, reconeixement que provoca tot un seguit de reaccions que tenen com a conseqüència la neutralització o destrucció d’aquestes molècules estranyes. Està constituït per les cèl·lules immunocompetents (limfocits T i B), els anticossos (molècules segregades pels limfòcits B i les cèl·lules plasmàtiques) i els òrgans limfoides (òrgans on es produeixen, s’acumulen o actuen els limfòcits). Les repostes del sistema immunològic poden ser cel·lulars, immunitat cel·lular (responsables limfòcits T), o humoral (respostes produïdes per anticossos, per tant els responsables són els limfòcits B).
ELS LIMFÒCITS O CÈL·LULES IMMUNOCOMPETENTS
Són cèl·lules que es troben a la sang i a la limfa. S’anomenen immunocompetents perquè són la base dels dos tipus d’immunitat, la humoral i la cel·lular. Procedeixen de cèl·lules hematopoiètiques pluripotencials (cèl·lules mare) que es troben a la medul·la òssia vermella dels ossos. Els limfòcits que aquestes cèl·lules produeixen maduren al TIM o a la mateixa medul·la òssia.
Limfòcits B
Limfòcits T
ÒRGANS LIMFOIDES
Òrgans relacionats amb la formació, maduració o acumulació de limfòcits, n’hi ha dos tipus:
ELS ANTÍGENS
Qualsevol substància que sigui capaç de desencadenar una reposta immunitària rep el nom d’antigen. Generalment són macromolècules alienes a l’organisme (heteroantígens).
DETERMINANT ANTIGÈNIC
Zona de la molècula de l’antigen per la qual s’uneix a l’anticós; segons el determinant els antígens poden ser monovalents (un punt d’unió) i polivalents (molts punts d’unió)
HAPTENS
Petites molècules que tenen capacitat per unir-se a anticossos específics però que per si soles no tenen capacitat immunogènica.
TEORIA DE LA SELECCIÓ CLONAL
La presència d’un determinat antigen estimula la proliferació de limfòcits que ja tenen (abans que entri l’antigen) els receptors específics contra aquests antígens.
IMMUNITAT
Fa referència al fet de ser invulnerable a una determinada malaltia infecciosa. Les dos característiques més importants de la immunitat són la especificitat (és específica) i la memòria (ja que perdura durant un temps).
TIPUS D'IMMUNITAT (maneres d’aconseguir immunitat)
- Immunitat natural aconseguida activament: Quan en ser exposats a una invasió microbiana, el sistema immunològic comença a actuar i a produir anticossos específics contra aquests microbis. Si es venç la invasió microbiana, l’animal queda immunitzat mentre els anticossos perduren a la sang.
- Immunitat natural aconseguida passivament: Quan el fetus està a l’úter matern en el cas dels mamífers i amb l’alletament de les cries.
- Immunitat artificial aconseguida activament: Mitjançant la vacunació que consisteix a injectar microbis atenuats de la malaltia que es vol prevenir. Aquests microbis atenuats posen en activació el sistema immunitari. Les vacunes són preventives no curatives, i els seus efectes són duradors perquè els anticossos perduren durant un temps.
- Immunitat artificial aconseguida passivament, és la seroteràpia que consisteix en tractar el pacient amb anticossos específics dels antígens. Aquests anticossos es poden obtenir amb tècniques de clonació a partir de limfòcits capaços de produir-los (limfòcits monoclonals), o a partir del serum del cavall prèviament vacunat amb l’antigen. La seroteràpia és curativa i els seus efectes són de duració limitada.
EL SISTEMA IMMUNITARI
És el conjunt de molècules i cèl·lules implicades en el procés d’immunització. La característica més important és la capacitat de reconèixer molècules estranyes a l’organisme, reconeixement que provoca tot un seguit de reaccions que tenen com a conseqüència la neutralització o destrucció d’aquestes molècules estranyes. Està constituït per les cèl·lules immunocompetents (limfocits T i B), els anticossos (molècules segregades pels limfòcits B i les cèl·lules plasmàtiques) i els òrgans limfoides (òrgans on es produeixen, s’acumulen o actuen els limfòcits). Les repostes del sistema immunològic poden ser cel·lulars, immunitat cel·lular (responsables limfòcits T), o humoral (respostes produïdes per anticossos, per tant els responsables són els limfòcits B).
ELS LIMFÒCITS O CÈL·LULES IMMUNOCOMPETENTS
Són cèl·lules que es troben a la sang i a la limfa. S’anomenen immunocompetents perquè són la base dels dos tipus d’immunitat, la humoral i la cel·lular. Procedeixen de cèl·lules hematopoiètiques pluripotencials (cèl·lules mare) que es troben a la medul·la òssia vermella dels ossos. Els limfòcits que aquestes cèl·lules produeixen maduren al TIM o a la mateixa medul·la òssia.
Limfòcits B
- Es formen i maduren a la medul·la òssia vermella.
- Són els reponsables de la immunitat humoral.
- Tenen anticossos de membrana que són capaços de reaccionar amb antígens específics.o Quan s’activen es converteixen en cèl·lules plasmàtiques, una mica més grans i amb el RER més desenvolupat i capaces de produir anticossos lliures.
Limfòcits T
- Maduren al TIM i no són capaços de produir anticossos lliures.
- Intervenen en la immunitat cel·lular.
- Tenen a la membrana receptors capaços de reconèixer antígens de la superfície d’altres cèl·lules. Aquests receptors únicament tenen un lloc de reconeixement de l’antigen.
- Hi ha tres tipus de limfòcits T: Els citotòxics (destrueixen cèl·lules infectades per virus), els col·laboradors (activen els limfòcits B, mitjançant unes substàncies anomenades interleucines), i també són capaços d’activar els macròfags. Els limfòcits supressors (inhibeixen l’acció de les cèl·lules col·laboradores i indirectament provoquen que s’aturi la formació d’anticossos).
- Les cèl·lules assassines o Natural Killers són un tipus de cèl·lules limfocítiques que s’encarreguen de destruir cèl·lules cancerígenes o cèl·lules infectades per virus.
ÒRGANS LIMFOIDES
Òrgans relacionats amb la formació, maduració o acumulació de limfòcits, n’hi ha dos tipus:
- Primaris, aquells on es produeix la maduració definitiva dels limfòcits com la medul·la òssia, el tim i la bossa de fabrici (als ocells).
- Secundaris, perquè és on els limfòcits exerceixen la seva funció reaccionant contra antígens específics, són la melsa i els ganglis limfàtics.
ELS ANTÍGENS
Qualsevol substància que sigui capaç de desencadenar una reposta immunitària rep el nom d’antigen. Generalment són macromolècules alienes a l’organisme (heteroantígens).
- Isoantígens: Molècules procedents d’individus de la mateixa espècie (sistema ABO)
- Autoantígens: Molècules del mateix individu
DETERMINANT ANTIGÈNIC
Zona de la molècula de l’antigen per la qual s’uneix a l’anticós; segons el determinant els antígens poden ser monovalents (un punt d’unió) i polivalents (molts punts d’unió)
HAPTENS
Petites molècules que tenen capacitat per unir-se a anticossos específics però que per si soles no tenen capacitat immunogènica.
TEORIA DE LA SELECCIÓ CLONAL
La presència d’un determinat antigen estimula la proliferació de limfòcits que ja tenen (abans que entri l’antigen) els receptors específics contra aquests antígens.