- INICI
- BIOQUÍMICA
- METABOLISME
- GENÈTICA
- EVOLUCIÓ
- MICROBIOLOGIA
- IMMUNOLOGIA
- ECOLOGIA
- SELECTIVITAT
- ALTRES RECURSOS
- FÒRUM DE DUBTES
- CONTACTE
ECOLOGIA. SUCCESSIÓ
Tot ecosistema, com qualsevol sistema dinàmic, va canviant amb el transcurs del temps. Definim successió ecològica com un conjunt de canvis seqüencials, no cíclics, de durada variable, que poden produir variacions profundes en les característiques de l'ecosistema original. La successió ecològica manifesta la tendència a l'autoorganització que té tot ecosistema, la qual és tant forta que acaba imposant-se sobre els canvis fortuïts.
S'anomena clímax a l'ecosistema que es forma al final de la successió. La comunitat clímax representa el grau de màxima maduresa d'equilibri amb el medi, on tendeixen tots els ecosistemes naturals. Rarament s'arriba a aquesta comunitat, perquè hi ha moltes causes de retrocés en el procés de successió, com ara incendis, glaciacions, inundacions...
Els ecosistemes, doncs, poden sofrir un procés invers a la successió per causes naturals o provocades per l'home. Aquest procés de tornada cap enrrera, rejoveniment o involució d'un ecosistema, és conegut pel nom de regressió. Mentre que la regressió és un canvi sobtat i molt concentrat en el temps, la regeneració (o sigui, la successió ecològica), és un procés lent i que segueix una evolució comparable en els diferents ecosistemes. Afecta a tota la comunitat (paràmetres poblacionals, fluxos d'energia i matèria...). Hi ha ecosistemes que en les seves etapes finals es destrueixen, pràcticament, a si mateixos, així, per exemple, la garriga o el bosc d'eucaliptus semblen estar fets per a cremar-se. També en el llacs es va produint senescència i acaben despareixent.
Hi ha dos tipus de successions, la primària i la secundària, que veurem en els següents apartats:
S'anomena clímax a l'ecosistema que es forma al final de la successió. La comunitat clímax representa el grau de màxima maduresa d'equilibri amb el medi, on tendeixen tots els ecosistemes naturals. Rarament s'arriba a aquesta comunitat, perquè hi ha moltes causes de retrocés en el procés de successió, com ara incendis, glaciacions, inundacions...
Els ecosistemes, doncs, poden sofrir un procés invers a la successió per causes naturals o provocades per l'home. Aquest procés de tornada cap enrrera, rejoveniment o involució d'un ecosistema, és conegut pel nom de regressió. Mentre que la regressió és un canvi sobtat i molt concentrat en el temps, la regeneració (o sigui, la successió ecològica), és un procés lent i que segueix una evolució comparable en els diferents ecosistemes. Afecta a tota la comunitat (paràmetres poblacionals, fluxos d'energia i matèria...). Hi ha ecosistemes que en les seves etapes finals es destrueixen, pràcticament, a si mateixos, així, per exemple, la garriga o el bosc d'eucaliptus semblen estar fets per a cremar-se. També en el llacs es va produint senescència i acaben despareixent.
Hi ha dos tipus de successions, la primària i la secundària, que veurem en els següents apartats:
- Successió primària (Apartat elaborat per: x Actualització:00/00/0000)
- Successió secundària (Apartat elaborat per: x Actualització:00/00/0000)
REGLES GENERALS DE LES SUCCESSIONS
- La diversitat aumenta. La comunitat clímax presenta una elevada diversitat que implica una existència d'un gran número d'espècies i l'aparició d'una estructura més complexa, així com l'augment de les relacions de parasitisme, comensalisme...
- L'estabilitat aumenta. Les relacions entre les espècies que integren la biocenosi són molt fortes, existint múltiples circuits i realimentacions que contribueixen a l'estabilitat del sistema.
- Canvi d'unes espècies per altres. Les espècies pioneres o oportunistes colonitzen, de forma temporal, els territoris no explorats. Però poc a poc, van apareixent espècies de creixement més lent, més exigents i especialitzades que formen biocenosis més organitzades. Es passa de forma gradual de les espècies r estrategues, a espècies k.
- Augment en el nombre de nínxols. Aquest increment és degut a la substitució d'espècies estrategues r per a espècies estrategues k. El resultat final és una espècie per a cada nínxol i un augment, per tant, en el nombre total de nínxols.
- A mesura que la successió avança augmenta la biomassa total.
- Tendència cap a una estabilitat metabòlica. La fotosíntesi iguala a la respiració en les darreres fases, amb la qual cosa la produció neta és igual a zero.
- També augmenta, encara que a menor ritme, la producció primària i disminueix la relació entre la producció primària i la biomassa total.
- El trajecte de l'energia des del lloc de producció primària fins el final de les cadenes alimentàries s'allarga i s'alenteix: augmenta en nombre de nivells tròfics.