- INICI
- BIOQUÍMICA
- METABOLISME
- GENÈTICA
- EVOLUCIÓ
- MICROBIOLOGIA
- IMMUNOLOGIA
- ECOLOGIA
- SELECTIVITAT
- ALTRES RECURSOS
- FÒRUM DE DUBTES
- CONTACTE
ANABOLISME HETERÒTROF
L’anabolisme heteròtrof és el procés metabòlic de formació de molècules orgàniques complexes a partir de molècules orgàniques senzilles. Aquestes s’anomenen molècules precursores. Es duu a terme tant a les cèl·lules autòtrofes com en les cèl·lules heteròtrofes.
En l’anabolisme heteròtrof es poden distingir dues fases:
L’anabolisme heteròtrof és un procés de reducció. L’energia necessària per a les reaccions anabòliques s’obté de la defosforilació de molècules d’ATP.
La major part de les vies anabòliques es donen al citosol, hi ha excepcions com:
ANABOLISME DELS GLÚCIDS
En l’anabolisme heteròtrof dels glúcids es poden distingir dues parts:
GLUCONEOGÈNESI
La gluconeogènesi és un procés de síntesi de glucosa a partir de piruvat, tot i que no totes les reaccions són inverses a les de la glucòlisi (que és la via de degradació de la glucosa a piruvat).
Balanç: Per tal de sintetitzar una molècula de glucosa calen:
La glucosa pot ésser sintetitzada a partir de diferents compostos que s'incorporen a la gluconeogènesi a diferents punts:
Important: Els àcids grassos no poden utilitzar-se per a sintetitzar glucosa als animals ja que la síntesi de piruvat a partir d'acetilCoA és impossible (cal tenir en compte que l'acetilCoA que entra al cicle de Krebs surt en forma de CO2 i, per tant, no és útil per a reaccions anabòliques). Això no obstant, als glioxisomes de les llavors de les plantes l'acetilCoA es pot transformar en succinat, un intermediari del cicle de Krebs que entra al mitocondri i passa a oxalacetat.
ANABOLISME DELS LÍPIDS
Els lípids més importants són els triacilglicèrids. La seva biosíntesi requereix tres processos:
La principal font d’àcids grassos és el greix dels aliments, la segona font és a partir de l’acetil CoA d’origen mitocondrial. La biosíntesi d’àcids grassos té lloc al citosol.
L’ANABOLISME DELS CONSTITUENTS DE LES PROTEÏNES
Té dues parts la síntesi d’aminoàcids i la seva unió als ribosomes seguint les instruccions del RNAm.
Bàsicament la síntesi d’un aminoàcid es fa a partir d’un àcid orgànic de 3 a 5 carbonis al qual s’afegeix un grup amino, aquest pot procedir de la desaminació o transaminació de diferents aminoàcids.
Per a la síntesi d’aminoàcids és totalment imprescindible l’àcid alfa-cetoglutàric, un compost del cicle de Krebs, ja que és una molècula que s’uneix amb l’ió amoni, gràcies a un enzim de la matriu mitocondrial i queda aminat de manera que constitueix l’aminoàcid àcid glutàmic Aquest a més de donar lloc directament als aminoàcids glutamina i prolina , és fonamental per a la biosíntesis dels altres aminoàcids que no són essencials, ja que és el responsable de donar grups amino a altres molècules (transaminació).
En l’anabolisme heteròtrof es poden distingir dues fases:
- Síntesi de monòmers
- Síntesi de polímers mitjançant els monòmers
L’anabolisme heteròtrof és un procés de reducció. L’energia necessària per a les reaccions anabòliques s’obté de la defosforilació de molècules d’ATP.
La major part de les vies anabòliques es donen al citosol, hi ha excepcions com:
- La síntesi de proteïnes als ribosomes.
- La síntesi d’àcids nucleics que es dóna al nucli, cloroplasts i mitocondris.
- La síntesi de fosfolípids i cloroplasts que es dóna al RE.
ANABOLISME DELS GLÚCIDS
En l’anabolisme heteròtrof dels glúcids es poden distingir dues parts:
- Obtenció de glucosa, que es pot obtenir tant en vegetals com en animals a partir de substàncies no glucídiques resultants del catabolisme , per mitjà d’un procés anomenat gluconeogènesi o neoglicogènesi.
- Obtenció de polímers de glucosa o d’altres hexoses. En les cèl·lules vegetals se sintetitza midó, procés anomenat amilogènesi mentre que en les cèl·lules animals se sintetitza glicogen, procés anomenat glicogenogènesi.
GLUCONEOGÈNESI
La gluconeogènesi és un procés de síntesi de glucosa a partir de piruvat, tot i que no totes les reaccions són inverses a les de la glucòlisi (que és la via de degradació de la glucosa a piruvat).
Balanç: Per tal de sintetitzar una molècula de glucosa calen:
- 2 piruvats
- 4 ATP + 2 GTP = 6 ATP
- 2 NADH
La glucosa pot ésser sintetitzada a partir de diferents compostos que s'incorporen a la gluconeogènesi a diferents punts:
- Lactat: Passa a piruvat en la reacció catalitzada per la lactat deshidrogenasa (és la reacció inversa a la fermentació). En aquesta reacció es genera 1 NADH.
- Alguns aminoàcids, per exemple l'alanina, que entra al mitocondri on és transformada en piruvat; altres aminoàcids són convertits en intermediaris del cicle de Krebs, de manera que poden passar finalment a oxalacetat.
- Glicerina, que passa a dihidroxiacetona-fosfat.
Important: Els àcids grassos no poden utilitzar-se per a sintetitzar glucosa als animals ja que la síntesi de piruvat a partir d'acetilCoA és impossible (cal tenir en compte que l'acetilCoA que entra al cicle de Krebs surt en forma de CO2 i, per tant, no és útil per a reaccions anabòliques). Això no obstant, als glioxisomes de les llavors de les plantes l'acetilCoA es pot transformar en succinat, un intermediari del cicle de Krebs que entra al mitocondri i passa a oxalacetat.
ANABOLISME DELS LÍPIDS
Els lípids més importants són els triacilglicèrids. La seva biosíntesi requereix tres processos:
- Obtenció d’àcids grassos
- Obtenció de glicerina
- Síntesi de triacilglicèrids
La principal font d’àcids grassos és el greix dels aliments, la segona font és a partir de l’acetil CoA d’origen mitocondrial. La biosíntesi d’àcids grassos té lloc al citosol.
L’ANABOLISME DELS CONSTITUENTS DE LES PROTEÏNES
Té dues parts la síntesi d’aminoàcids i la seva unió als ribosomes seguint les instruccions del RNAm.
Bàsicament la síntesi d’un aminoàcid es fa a partir d’un àcid orgànic de 3 a 5 carbonis al qual s’afegeix un grup amino, aquest pot procedir de la desaminació o transaminació de diferents aminoàcids.
Per a la síntesi d’aminoàcids és totalment imprescindible l’àcid alfa-cetoglutàric, un compost del cicle de Krebs, ja que és una molècula que s’uneix amb l’ió amoni, gràcies a un enzim de la matriu mitocondrial i queda aminat de manera que constitueix l’aminoàcid àcid glutàmic Aquest a més de donar lloc directament als aminoàcids glutamina i prolina , és fonamental per a la biosíntesis dels altres aminoàcids que no són essencials, ja que és el responsable de donar grups amino a altres molècules (transaminació).