- INICI
- BIOQUÍMICA
- METABOLISME
- GENÈTICA
- EVOLUCIÓ
- MICROBIOLOGIA
- IMMUNOLOGIA
- ECOLOGIA
- SELECTIVITAT
- ALTRES RECURSOS
- FÒRUM DE DUBTES
- CONTACTE
EL BIÒTOP I LA BIOCENOSI. FACTORS ABIÒTICS
FACTORS ABIÒTICS
Els més importants són la salinitat, la llum, la temperatura, la pressió i els corrents del medi.
S’anomenen límits de tolerància els límits màxims i mínims dels factors ambientals que toleren els organismes. L’interval entre aquests factors és l’amplitud de tolerància d’una espècie determinada d’una espècie determinada. Un factor limitador és qualsevol factor ambiental que sobrepassa l’amplitud de tolerància. Per indicar si l’amplitud de tolerància és gran o petita s’utilitzen els prefixes eur- i esteno-. Per exemple, un organisme euriterm té una amplitud de tolerància gran per a la temperatura, i un d’estenoterm té una amplitud de tolerància petita per a aquest factor.
LA TEMPERATURA
La vida activa és possible entre uns quants graus sota zero, i uns 50ºC. Entre les adaptacions a la temperatura cal esmentar dues estratègies: la dels animals capaços de mantenir la temperatura corporal o animals homeoterms, i la dels que no la poden mantenir constant o animals poiquiloterms.
Els animals homeoterms suporten el fred perquè s’aïllen mitjançant el pèl (mamífers), cap de greix sota la pell (mamífers marins), plomes (ocells)... Davant la calor responen amb hàbits crepusculars (matutins o vespertins)
Els animlas poiquiloterms tendeixen a allunyar-se al màxim del fred amagant-se sota terra o en refugis i reduint el metabolisme tant com poden durant ’hivern. Davant la calor responen com els homeoterms, amb hàbits crepusculars o nocturns, com les serps del desert, o estirant molt les potes com fan els insectes i els llangardaixos dels deserts càlids.
LA LLUM
Influeix decisivament en la distribució dels éssers vius. En el cas de les plantes terrestres provoca una distribució estratificada que arriba a la màxima expressions en les selves o boscos tropicals.
La llum provoca una estratificació dels organismes fotosintètics aquàtics. Al mar es distingeix una zona superficial il·luminada fins als 100 o 200 metres de profunditat, anomenada zona fòtica. En aquesta zona hi ha els organismes que formen el fitoplàncton.
Per sota de la zona fòtica es troba la zona afòtica, que quasi no té llum i els éssers fotosintètics no hi poden viure.
LA HUMITAT
La de l'aire és el vapor d'aigua que hi ha a l'aire atmosfèric.
La humitat absoluta és la quantitat total de vapor d'aigua que hi ha a l'aire, i s'expressa en g/m3.
La humitat relativa és la relació entre la humitat absoluta i la màxima humitat possible en les mateixes condicions de pressió i temperatura.
En els animals les adaptacions és importants per evitar la deshidratació són:
En els vegetals les adaptacions més importants per evitar la deshidratacó són:
Segons les necessitats hídriques es distingeixen els tipus de plantes següents:
LA PRESSIÓ
A nivell del mar, a 45º de latitud i a 0º de temooeratura, la pressió atmosférica és de 760mm Hg. Com que el 20,9% de l’aire és oxigen, la pressió parcial d’aquest gas en aquestes condicions és de 159mm Hg. A mesura que augmenta la altura, la pressió atmosférica disminueix, i amb aquesta, la quantitat d’oxigen disponible. A 6000m sobre el nivell del mar, la pressió atmosférica és de 380mm Hg, i per tant la pressió parcial d’oxigen és de només 80mm Hg. En els animals que viuen en aquestes condicions, com les llames dels Andes, molts ocells o els animals aquàtics dels rius i llacs d’altes muntanyes, etc. Hi ha adaptacions com ara la presencia d’hemoglobines especials amb més afinitat per l’oxigen. Entre les adpatacions a la pressió hidrostàtica hi ha la bufeta natatòria que tenen molts peixos.
FACTORS NO CLIMÀTICS
Factors que no influeixen en el clima
SALINITAT
És la concentració de sals minerals dissoltes
Els més importants són la salinitat, la llum, la temperatura, la pressió i els corrents del medi.
S’anomenen límits de tolerància els límits màxims i mínims dels factors ambientals que toleren els organismes. L’interval entre aquests factors és l’amplitud de tolerància d’una espècie determinada d’una espècie determinada. Un factor limitador és qualsevol factor ambiental que sobrepassa l’amplitud de tolerància. Per indicar si l’amplitud de tolerància és gran o petita s’utilitzen els prefixes eur- i esteno-. Per exemple, un organisme euriterm té una amplitud de tolerància gran per a la temperatura, i un d’estenoterm té una amplitud de tolerància petita per a aquest factor.
LA TEMPERATURA
La vida activa és possible entre uns quants graus sota zero, i uns 50ºC. Entre les adaptacions a la temperatura cal esmentar dues estratègies: la dels animals capaços de mantenir la temperatura corporal o animals homeoterms, i la dels que no la poden mantenir constant o animals poiquiloterms.
Els animals homeoterms suporten el fred perquè s’aïllen mitjançant el pèl (mamífers), cap de greix sota la pell (mamífers marins), plomes (ocells)... Davant la calor responen amb hàbits crepusculars (matutins o vespertins)
Els animlas poiquiloterms tendeixen a allunyar-se al màxim del fred amagant-se sota terra o en refugis i reduint el metabolisme tant com poden durant ’hivern. Davant la calor responen com els homeoterms, amb hàbits crepusculars o nocturns, com les serps del desert, o estirant molt les potes com fan els insectes i els llangardaixos dels deserts càlids.
LA LLUM
Influeix decisivament en la distribució dels éssers vius. En el cas de les plantes terrestres provoca una distribució estratificada que arriba a la màxima expressions en les selves o boscos tropicals.
- ADAPTACIONS DE LES PLANTES A LA LLUM
- Heliòfiles o fotòfiles: plantes que necessiten molta quantitat de llum.
- Esciòfiles: plantes que viuen a l'ombra
- Fototropismes: moviments que presenten moltes plantes d'orientació cap a la llum.
La llum provoca una estratificació dels organismes fotosintètics aquàtics. Al mar es distingeix una zona superficial il·luminada fins als 100 o 200 metres de profunditat, anomenada zona fòtica. En aquesta zona hi ha els organismes que formen el fitoplàncton.
Per sota de la zona fòtica es troba la zona afòtica, que quasi no té llum i els éssers fotosintètics no hi poden viure.
- ADAPTACIONS DELS ANIMALS A LA LLUM
- Coloració críptica: L’animal es confón amb el medi.Ex: el camaleó, el pop la zebra, etc.
- Coloració aposemàtica o d’avís: Animals amb coloracions molt vistoses per tal d'avisar del perill
- Coloració mimètica: Animals que tenen coloracions semblants a la d’altres animals més perillosos
- Bioluminescència: És la capacitat que tenen alguns éssers vius per emetre llum i generar llum
- Fotoperíode: Animals que realitzen determinats processos segons la durada del dia i la nit, si el fotoperíode és anual, determina el moment de la migració, de la muda, de la floració de determinades plantes...
LA HUMITAT
La de l'aire és el vapor d'aigua que hi ha a l'aire atmosfèric.
La humitat absoluta és la quantitat total de vapor d'aigua que hi ha a l'aire, i s'expressa en g/m3.
La humitat relativa és la relació entre la humitat absoluta i la màxima humitat possible en les mateixes condicions de pressió i temperatura.
En els animals les adaptacions és importants per evitar la deshidratació són:
- Tenir un tegument impermeable
- Tenir estructures que retenen l'aire i mantenen una microatmosfera humida
- Produir secrecions mucoses que mantenen la pell humida
- Tenir l'aparell respiratori a l'interior del cos
- Fecundació interna i desenvolupament embrionari.
- Hàbits especials
- Adaptació del cicle biològic a l'estació seca
- Capacitat de beure aigua del mar
En els vegetals les adaptacions més importants per evitar la deshidratacó són:
- Tenir arrels molt llargues
- Posseir fulles amb epidermis molt cutinitzades i amb pocs estomes
- Tenir una abundant pilositat capaç de retenir aire i mantenir una microatmosfera humida
- Posseir tiges i fulles suculentes on s'emmagatzema una gran quantitat d'aigua de reserva. Fer la fecundació a través del pol·len
- Formació de llavors
Segons les necessitats hídriques es distingeixen els tipus de plantes següents:
- Hidròfits: són les plantes aquàtiques
- Higròfits: són les plantes de zones molt humides
- Xeròfits: són les plantes de zones seques
- Mesòfits: són les plantes que poden viure a humitats molt diferents
LA PRESSIÓ
- Atmosfèrica: És la força per unitat de superfície que exerceix el pes de l'aire.
- Hidrostàtica: És la força per unitat de superfície que exerceix l'aigua.
A nivell del mar, a 45º de latitud i a 0º de temooeratura, la pressió atmosférica és de 760mm Hg. Com que el 20,9% de l’aire és oxigen, la pressió parcial d’aquest gas en aquestes condicions és de 159mm Hg. A mesura que augmenta la altura, la pressió atmosférica disminueix, i amb aquesta, la quantitat d’oxigen disponible. A 6000m sobre el nivell del mar, la pressió atmosférica és de 380mm Hg, i per tant la pressió parcial d’oxigen és de només 80mm Hg. En els animals que viuen en aquestes condicions, com les llames dels Andes, molts ocells o els animals aquàtics dels rius i llacs d’altes muntanyes, etc. Hi ha adaptacions com ara la presencia d’hemoglobines especials amb més afinitat per l’oxigen. Entre les adpatacions a la pressió hidrostàtica hi ha la bufeta natatòria que tenen molts peixos.
FACTORS NO CLIMÀTICS
Factors que no influeixen en el clima
SALINITAT
És la concentració de sals minerals dissoltes
- Osmosi: És un fenomen físic que es produeix quan dos dissolucions de diferent concentració estan separats per una membrana semipermeable.o
- Poiquilosmòtics: Si varia la salinitat del medi ambient, també varia la salinitat del seu medi intern, i superat l’interval de tolerània, moren. Com que aquest interval és estret, aquests organismes només poden viure en ambients de salinitat estable. S’anomenen organismes estenohalins. Les algues i la major part dels invertebrats són poiquilosmòtics, per tant estenhalins.
- Homeosmòtics: organismes que presenten adaptacions per regular la sal interna, algunes espècies homeosmòtiques són clarament eurihalines, és a dir suporten grans canvis de salinitat, per exemple l’anguila i el salmó.