- INICI
- BIOQUÍMICA
- METABOLISME
- GENÈTICA
- EVOLUCIÓ
- MICROBIOLOGIA
- IMMUNOLOGIA
- ECOLOGIA
- SELECTIVITAT
- ALTRES RECURSOS
- FÒRUM DE DUBTES
- CONTACTE
GENÈTICA CLÀSSICA. ALGUNS CONCEPTES IMPORTANTS
RETROENCREUAMENT O ENCREUAMENT PROVA
Quan no sabem el genotip d’un individu, en un cas de dominància completa, per exemple, en el cas d’un ratolí en què el color negre sigui dominant sobre el blanc, si tenim un ratolí negre i volem saber si és pur, és a dir AA, o híbrid, és a dir Aa, utilitzarem el retroencreuament.
El procediment consisteix en encreuar el possible híbrid “Aa” amb l’homozigot recessiu. Si l’individu problema era AA, tota la descendència presentarà el fenotip dominant, en aquest cas negre. Si l’individu problema era híbrid, la meitat de la descendència presentaran el fenotip dominant, i l’altra meitat, el fenotip recessiu.
En el següent exemple, veiem que si al creuar un ratolí de fenotip negre amb un altre de fenotip blanc, tota la descendència és de color negre, és que el ratolí provat era de genotip pur per el color negre del cabell (NN), però si la meitat de la descendència manifesta pelatge negre i l'altra meitat blanc, és que el ratolí provat era heterozigot o híbrid pel pèl negre (Nn).
Quan no sabem el genotip d’un individu, en un cas de dominància completa, per exemple, en el cas d’un ratolí en què el color negre sigui dominant sobre el blanc, si tenim un ratolí negre i volem saber si és pur, és a dir AA, o híbrid, és a dir Aa, utilitzarem el retroencreuament.
El procediment consisteix en encreuar el possible híbrid “Aa” amb l’homozigot recessiu. Si l’individu problema era AA, tota la descendència presentarà el fenotip dominant, en aquest cas negre. Si l’individu problema era híbrid, la meitat de la descendència presentaran el fenotip dominant, i l’altra meitat, el fenotip recessiu.
En el següent exemple, veiem que si al creuar un ratolí de fenotip negre amb un altre de fenotip blanc, tota la descendència és de color negre, és que el ratolí provat era de genotip pur per el color negre del cabell (NN), però si la meitat de la descendència manifesta pelatge negre i l'altra meitat blanc, és que el ratolí provat era heterozigot o híbrid pel pèl negre (Nn).
AL·LELOMORFISME MÚLTIPLE
Caràcters determinats a la població per més de dos al·lels, els diferents al·lels es designen amb super índexs, per exemple el cas dels grups sanguinis A,B,O hi ha tres al·lels LA, LB i l. Sis genotips LALA, LBLB, LA l, LB l, LA LB i ll i quatre fenotips : A, B, AB i 0.
HERÈNCIA QUANTITATIVA O POLIMÒRFICA
Diversos gens interaccionen entre ells i determinen l’expressió d’un caràcter, els fenotips del qual presenten una variació contínua entre dos extrems. Ex: alçada, pigmentació pell....
EPÍSTASI
Interacció gènica que consisteix en la interferència o modificació dels efectes d’un gen sobre un altre de no al·lèlic. Exemple:
Caràcters determinats a la població per més de dos al·lels, els diferents al·lels es designen amb super índexs, per exemple el cas dels grups sanguinis A,B,O hi ha tres al·lels LA, LB i l. Sis genotips LALA, LBLB, LA l, LB l, LA LB i ll i quatre fenotips : A, B, AB i 0.
HERÈNCIA QUANTITATIVA O POLIMÒRFICA
Diversos gens interaccionen entre ells i determinen l’expressió d’un caràcter, els fenotips del qual presenten una variació contínua entre dos extrems. Ex: alçada, pigmentació pell....
EPÍSTASI
Interacció gènica que consisteix en la interferència o modificació dels efectes d’un gen sobre un altre de no al·lèlic. Exemple:
- C: Permet l’expressió del colorc
- c: No la permet
- B: NegreB
- b: Marró
- El genotip ccBB presentarà un fenotip blanc