FREQÜÈNCIES GENOTÍPIQUES I FREQÜÈNCIES GÈNIQUES
FREQÜÈNCIES GENOTÍPIQUES
És el tant per u de cada genotip. En una població d’individus diploides, cada locus està ocupat per dos al·lels iguals o diferents. Si per a un determinat caràcter hi ha dos al·lels (A) i (a), poden apaprèixer tres tipus de genotips: AA, Aa i aa. Si el nombre d’individus que hi ha de cadascun és n1, n2, i n3. I el nombre total d’individus és N = n1 + n2 + n3, les freqüències genotìpiques seran:
És el tant per u de cada genotip. En una població d’individus diploides, cada locus està ocupat per dos al·lels iguals o diferents. Si per a un determinat caràcter hi ha dos al·lels (A) i (a), poden apaprèixer tres tipus de genotips: AA, Aa i aa. Si el nombre d’individus que hi ha de cadascun és n1, n2, i n3. I el nombre total d’individus és N = n1 + n2 + n3, les freqüències genotìpiques seran:
FREQÜÈNCIES GÈNIQUES
Són el tant per u de cadascú dels al·lels que hi ha per a cada caràcter. Es calculen a partir de les freqüències genotípiques. en el cas anterior si les freqüències gèniques d’”A” i d”a” se simbolitzen amb les lletres p i q repectivament, el càlcul és el següent:
Són el tant per u de cadascú dels al·lels que hi ha per a cada caràcter. Es calculen a partir de les freqüències genotípiques. en el cas anterior si les freqüències gèniques d’”A” i d”a” se simbolitzen amb les lletres p i q repectivament, el càlcul és el següent:
FREQÜÈNCIES GÈNIQUES I DERIVA GENÈTICA
Quan en un problema us preguntin el motiu pel qual la freqüència d’un determinat gen, és molt diferent a la resta de la població o al de la població inicial, sol ser degut a la deriva genètica (efecte fundador). Quan una part petita d’una població colonitza o s’instal·la en un altre lloc, sense barrejar-se amb la nova població, les freqüències gèniques ja no són representatives ni als de la població inicial, ni per suposat a les de la nova població.
