- INICI
- BIOQUÍMICA
- METABOLISME
- GENÈTICA
- EVOLUCIÓ
- MICROBIOLOGIA
- IMMUNOLOGIA
- ECOLOGIA
- SELECTIVITAT
- ALTRES RECURSOS
- FÒRUM DE DUBTES
- CONTACTE
EVOLUCIÓ. PROVES DE L'EVOLUCIÓ
PROVES TAXONÒMIQUES
L’explicació de diversos nivells de semblança (categories taxonòmiques) queda més ben explicada per un procés evolutiu que per una creació independent de cada espècie. Formes intermèdies com l’ornitorrinc queda més ben explicat per un procés d’evolució dels rèptila fins als mamífers.
PROVES BIOGEOGRÀFIQUES
Es basen en la distribució geogràfica de les espècies. Quan més allunyades o aïllades estan dues zones, més diferències presenten la seva flora i la seva fauna. L’existència de tantes espècies de pinsans en les illes Galàpagos s’explica millor si s’accepta que totes procedeixen d’una espècie que va colonitzar tot aquest arxipèlag, després els seus descendents van quedar gairé bé aïllats (insularitat) i es van diversificar segons la forma d’obtenir l’aliment (radiació adaptativa). Així cada zona aïllada va arribar a tenir espècies pròpies endemisme.
PROVES PALEONTOLÒGIQUES
Es basen en l’estudio dels fòssils. En el registre fòssil es pot observar de les èpoques més antigues a les més modernes, un augment de diversitat i de complexitat. Hi ha fòssils amb característiques intermèdies com l’Archeoptèrix.
PROVES ANATÒMIQUES
Es tracta de comparar òrgans entre diferents espècies. Aquests òrgans poden ser:
L’explicació de diversos nivells de semblança (categories taxonòmiques) queda més ben explicada per un procés evolutiu que per una creació independent de cada espècie. Formes intermèdies com l’ornitorrinc queda més ben explicat per un procés d’evolució dels rèptila fins als mamífers.
PROVES BIOGEOGRÀFIQUES
Es basen en la distribució geogràfica de les espècies. Quan més allunyades o aïllades estan dues zones, més diferències presenten la seva flora i la seva fauna. L’existència de tantes espècies de pinsans en les illes Galàpagos s’explica millor si s’accepta que totes procedeixen d’una espècie que va colonitzar tot aquest arxipèlag, després els seus descendents van quedar gairé bé aïllats (insularitat) i es van diversificar segons la forma d’obtenir l’aliment (radiació adaptativa). Així cada zona aïllada va arribar a tenir espècies pròpies endemisme.
PROVES PALEONTOLÒGIQUES
Es basen en l’estudio dels fòssils. En el registre fòssil es pot observar de les èpoques més antigues a les més modernes, un augment de diversitat i de complexitat. Hi ha fòssils amb característiques intermèdies com l’Archeoptèrix.
PROVES ANATÒMIQUES
Es tracta de comparar òrgans entre diferents espècies. Aquests òrgans poden ser:
- Òrgans homòlegs. Mateix origen embriològic i estructura interna, però amb una forma i funció que poden ser diferents, per exemple aleta d’una balena i extremitat anterior d’un gos. Són òrgans que han sofert una evolució divergent, indiquen un parentiu evolutiu amb avantpassats comuns.
- Òrgans anàlegs. Malgrat tenir un origen embriològic i una estructura interna diferent fan la mateixa funció, per exemple, les ales d’un insecte i d’un ocell. la similitud funcional és deguda a una evolució convergent .
- Òrgans vestigials. Són òrgans superflus, sense funció específica i l’extirpació dels quals no comporta una disminució d’aptitud en l’individu.
PROVES EMBRIOLÒGIQUES
S’han descobert similituds entre els embrions de diferents tipus d’éssers vius, això s’explica millor acceptant que tenen avantpassats comuns. Haeckel va dir que l’ontogènia o desenvolupament embrionari és una recapitulació curta de la filogènia o seqüència d’espècies antecessores.
S’han descobert similituds entre els embrions de diferents tipus d’éssers vius, això s’explica millor acceptant que tenen avantpassats comuns. Haeckel va dir que l’ontogènia o desenvolupament embrionari és una recapitulació curta de la filogènia o seqüència d’espècies antecessores.
PROVES BIOQUÍMIQUES
Es basen en l’estudi comparat de les molècules dels diferents organismes. S’ha constatat que, com més semblant morfològic hi ha entre dos organismes més coincidència hi ha entre els tipus de molècules que els constitueixen. Actualment els mètodes més utilitzats per comparar organismes són les seqüències de nucleòtids de l’ADN nuclear, de lADN mitocondrial i de la seqüència d’aminoàcids de les proteïnes. també la universalitat de molècules com ATP, NADH, ADN pot ser considerat una prova bioquímica.
PROVES SEROLÒGIQUES
Es basen en l’estudi comparat de les reaccions d’aglutinació de la sang en els diferents organismes. major grau d’aglutinació si la espècie és molt diferent i menor grau si és més propera.